MARC PASTOR A EL PERIODICO

•maig 3, 2009 • 5 comentaris

Fa un any vaig registrar enriquetamarti.com poc despres d’anar a parar, no se com, a un web que parlava de la vampiresa del raval, en un text que havia sortit originariament a EL PAIS, si no recordo malament. Ho vaig registrar perque em va semblar trobar a la Jack l’esbudelladora versio Barcelona no pas per la semblança del crims, que no n’hi ha, sino per l’esgarrifança que em produia aquella Barcelona on certa gent adinerada de Barcelona comprava pocions fetes amb ossos i parts de nens i on Enriqueta Marti s’encarregava de fer aquestes pocions a mes a mes de prostituir els nens. Em va semblar increible que tothom pogués saber qui era Jack the Stripper (Jack the Ripper volia dir!)  i tanmateix no sabes l’existencia d’un esser tan cruel com l’Enriqueta. Vaig adonar-me que a nivell mundial, la gent interessada en saber de monstruositats si que coneixien d’ENRIQUETA MARTI. Pero no pas la majoria de mortals. Ni molta gent de Barcelona. Aixo era una vergonya i em va sembla que parlava molt malament de nosaltres mateixos. Juntant aquesta indignacio per aquesta amnesia col.lectiva junt amb la meva facilitar per registrar dominis vaig doncs registrar el domini i vaig obrir tot seguit el blog enriquetamarti.wordpress.com .

I potser tot s’hagues quedat aixi si no fos perque a les poques setmanes vaig saber que havia sortit una novel.la que es deia LA MALA DONA de MARC PASTOR. Aquest fet i el fet que MARC PASTOR sabes del meu bloc em va alegrar molt i aixi van passar els mesos enfeinat jo en altres coses. Llavors fa uns mesos vaig saber que LA MALA DONA no era pas una novel.la que m’havia fet gracia a mi perque tenia el domini ENRIQUETAMARTI.COM sino que era una novel.la que estava agradant. I ara aquest SANT JORDI hi havia la versio castellana. 

Com podeu comprovar per aquest bloc, i he de ser sincer, no son un gran adepte de l’ENRIQUETA MARTI ni de tot allo fosc que passa a una ciutat i ja he dit abans que ho vaig registrar per decencia historica. Per aixo escric poc aqui. Pero tinc l’orgull de que ENRIQUETAMARTI.COM no es pas una pagina plena de ads en angles i a la venda i registrada ves-te’n a saber on. Es una pagina humild pero esta feta per a recordar l’ENRIQUETA MARTI  no sigui que oblidant la historia l’hagim de repetir.

Be, despres de tot aquest bla bla bla us poso l’article que surt avui a EL PERIODICO. A la pagina de EL PERIODICO hi ha unes fotos increibles on surt MARC PASTOR i altres escriptors i escriptores a les zones de Barcelona on transcorren els crims. Fins al proper any!

2/5/2009 00:30 h ‘NEGROMEDITARRÁNEO’

Marc Pastor, la vampira s’ha despertat

PER CATALINA GAYÀ
FOTOS: MATTIA INSOLERA

El dia que Marc Pastor va rebre la trucada d’una dona que li va revelar que el que ell narrava al seu llibre La mala dona era la història que havia viscut la seva àvia, l’escriptor va comprendre que havia “exhumat” el record de l’assassina i, el que és pitjor, que el fantasma d’Enriqueta Martí seguia rondant per Barcelona. La història de la dona que entre el 1909 i el 1912 va raptar, va prostituir i va assassinar no se sap quants nens del Raval —primer els fills de les prostitutes i, més tard, qualsevol criatura que satisfés les seves necessitats i les dels seus clients, a qui venia pocions elaborades amb la sang o el moll de l’os dels nens— està en la memòria, a vegades negada, de la ciutat.

El 1912, la història oficial va córrer un espès i gens piadós vel sobre el cas d’Enriqueta Martí, coneguda com la vampira del carrer de Ponent (ara Joaquín Costa), i els gairebé 200 destinataris d’aquestes pocions mai van trepitjar una estrada. Eren la flor i nata de la ciutat; les víctimes, en canvi, eren els fills de gent que sobrava en aquella Barcelona que s’obria a Europa, que es renovava arquitectònicament —s’obria la Via Laietana, es construïa el Casino de l’Arrabassada, el més gran d’Europa— i que ocultava la corrupció moral.

Clamor popular
Va ser el clamor popular el que va fer que Enriqueta Martí acabés empresonada i morís misteriosament un any després a la presó de dones de Reina Amàlia. Durant mesos, les autoritats havien negat la desaparició de nens. Els diaris de l’època, que havien seguit el cas, a poc a poc van convertir la història d’Enriqueta en un ressò llunyà. La vampira descansava. El 2008, Pastor despertava l’espectre de la mala dona, de l’assassina de nens del carrer de Ponent, i mostrava que en realitat Enriqueta seguia enquistada en la memòria de la ciutat.

No se sap si va ser l’atzar, la necessitat o una fatalitat històrica el que va fer que Marc Pastor es trobés amb Enriqueta. Pastor, mosso d’esquadra i membre de la policia científica, seguia les pistes d’una altra assassina, aquesta del segle XXI.

Dues assassines. Dues dones que en dos moments diferents van convertir Barcelona en una ciutat perillosa. La del segle XXI es deia Remedios i assassinava àvies. La del XX es deia Enriqueta i matava nens. Totes dues van ser un malson per a Pastor. “Quan mirava als ulls de l’una i de l’altra hi veia la mateixa mirada”, confessa. Enriqueta l’escrutava amb ulls de paper de diari.

Esgarrifances

Per reconstruir la història de la vampira, Pastor va passar moltes hores davant del número 29 del carrer de Joaquín Costa (abans Ponent), on va viure l’assassina, i va tenir més d’un calfred al carrer de Picalquers, on la dona amagava els ossos de les seves víctimes.

Han passat gairebé 100 anys des que Enriqueta sortia de casa embolcallada dins d’una capa i raptava els nens prometent-los caramels, però ella segueix allà. Els avis que van néixer al barri la guarden en algun racó de la seva memòria. “¿Sap qui era Enriqueta Martí?”. Un no sec és la primera resposta, després la vacil•lació: “¿La vampira?”. Tots recorden que algú —la seva àvia, la seva mare, la seva tia— els va explicar un conte de por sobre aquella dona malvada. Alguns fins i tot fan el gest d’agafar-se fort les mans mentre parlen d’ella. El seu esperit ronda pel Raval.

Pastor, situat davant del 29. La dona que viu al pis que ocupava Enriqueta Martí no sap qui és aquell home alt, enorme, que cada setmana és al davant casa seva. El mira de reüll. ¿Potser és un boig? Quan aquella dona va arribar a aquell pis d’escala tètrica, l’àvia del davant li cridava: “Assassina, assassina”. Ella entretancava la finestra per no sentir-la; no sabia res d’Enriqueta.

En carn pròpia

Anys després la presència d’aquell home barbut davant de casa seva tornava a ser inquietant. Marc volia viure en carn pròpia aquella convivència entre humans i fantasmes que semblen circular per Joaquín Costa. Pastor tornava el dia 5 de febrer a l’escenari dels delictes.

Davant del número 29 hi passa una dona amb la seva filla. L’ha recollit a la guarderia i li aferra amb força la mà; un pakistanès amb un carretó de verdures esquiva un cotxe amb matrícula de diplomàtic; un skater nord-americà gairebé ensopega amb un jonqui holandès.

La porta del 29 està tancada, i l’escala, a la penombra. El temps ha rovellat els balcons del 44 del mateix carrer, on vivia l’amant de l’assassina. Al carrer de Picalquers, la nit és permanent. Ni el vent pot acabar amb l’aire podrit. Del Casino de l’Arrabassada, on Enriqueta devia portat diversos nens per prostituir-los, només en queden unes escultures tenebroses. Un okupa i uns gossos rabiosos viuen ara en el que va ser un dels llocs més misteriosos de la Barcelona de principis del segle XX.

A Pastor l’esperen algunes cartes a l’editorial. A l’última que va rebre una dona li explicava que la seva sogra era una de les nenes que Enriqueta va intentar raptar. “Era una nena rossa, amb els cabells arrissats, i caminava pel carrer d’Aragó quan se li va acostar una dona. El seu pare la va espantar i ella es va salvar. Quan la van agafar i va aparèixer la seva foto als diaris, va explicar que aquella era la dona que se li havia acostat”. Aquella nena es va salvar i ho va explicar als seus fills, a la seva nora i aquesta ho explicarà als seus. El fantasma d’Enriqueta segueix rondant per Barcelona.

PILAR RAHOLA I LA VAMPIRESA DEL RAVAL

•març 24, 2009 • 2 comentaris

Fa uns minuts acaba de passar quelcom que m’ha agradat prou. Ha passat a TV3, a Els Matíns de Josep Cuní. Hi havia com a convidat un polícia nacional, que crec que es deia Jiménez. Al principi parlava en castellà i se li preguntava sobre els altres polícies nacionals que semblaven ficats en els prostíbuls de Saratoga i Riviera. Llavors no sé que ha passat que s’ha començat a afalagar al polícia. Minuts més tard aquest polícia parlava en català. Aquest fet em fa pensar que l’única manera de que la gent parli català és que se senti estimada. ALL YOU NEED IS LOVE …

Però bé, anem al que anava. S’estava parlant d’un nou llibre que es diu BARCELONA NEGRA. Sobre deu casos de la Barcelona negra d’aquests darrers anys. Llavors hi ha hagut un moment que els periodistes que han ajudat a fer el llibre han començat a parlar de la tradició negra de Barcelona i han fet esment entre altres coses de LA VAMPIRESA DEL RAVAL. Llavors ha saltat la Pilar Rahola i m’he quedat bocabadat! PILAR RAHOLA NO SAP QUI ÉS LA VAMPIRESA DEL RAVAL! De fet ha demanat que que feia aquesta dona, que si xuclava sang! SENYORS, SENYORES, QUÈ ÉS AIXÒ? AIXÒ ÉS UNA VERGONYA DE PAÍS! Si Pilar Rahola no hagués sabut qui era Jack l’esbudellador ( Jack the Ripper, Londres …) ens hagués semblat un escàndol, Quina incultura, haguessim dit! I resulta que Pilar Rahola no coneix qui és LA VAMPIRESA DEL RAVAL. Com si la vampiresa hagués hagut d’envejar a Jack the Ripper en crueltat.

A la tertúlia de’n Cuní llavors li han dit que es tractava de Enriqueta Martí i que s’havia escrit un llibre per part d’un mosso d’esquadra, Marc Pastor i que ara aquest llibre també s’havia traduït al castellà. De MALA DONA a MALA MUJER …:

Amb aquest post no vull atacar a la senyora Pilar Rahola ni molt menys. Només vull deixar clar l’incongruència que la gent d’aquí no coneguem el que si coneixem d’altres llocs.

LA MALA DONA AL TELENOTÍCIES DE TV3

•juliol 14, 2008 • Feu un comentari

Fa uns minutets la novel.la La Mala Dona de Marc Pastor ha estat protagonista de la part final del Telenotíces de TV3 ( http://www.tv3.cat/videos/54 ) Se’ns ha parlat de Marc Pastor, de la seva novel.la i és clar d’Enriqueta Martí. En Marc Pastor ens anava mostrant diferents llocs del Raval relacionats amb l’Enriqueta i se’ns deia que Whitehall a Londres tenia Jack el destripador i El Raval de Barcelona tenia Enriqueta Martí.

Aprofito per mostrar aquest video sobre l’Enriqueta del programa Cuarto Milenio:

UNA VAMPIRA AL RAVAL

•juliol 6, 2008 • Feu un comentari

Gràcies a la novel.la de Marc Pastor, La Mala Dona, els diaris de Barcelona, a l’igual que fa uns cent anys, tornen a parlar de la vampira del Raval, és a dir, Enriqueta Martí.

Aquest article es podia llegir avui a http://www.elperiodico.cat (per cert on fan referència a Internet ho he posat en cursiva … )

6/7/2008 Edición Impresa UN LLIBRE BASAT EN UN SUCCÉS QUE VA COMMOCIONAR BARCELONA

Una vampira al Raval

  1. El mosso Marc Pastor novel.la el cas d’Enriqueta Martí, que va assassinar desenes de nens a principis del segle passat
  2. ‘La mala dona’ va guanyar el premi Crims de Tinta
LITUS PEDRAGOSA
L’assassina Enriqueta Martí. Foto: LITUS PEDRAGOSA
ERNEST ALÓS
BARCELONA

Una psicòpata de llibre, Enriqueta Martí, va explotar sexualment, va assassinar i va descarnar per fabricar ungüents desenes, potser, de nens, alguns de pit, al Raval de principis del segle passat. La història de la vampira del carrer de Ponent, que havia caigut gairebé en l’oblit, ha tornat. Diversos llibres (El diario de Enriqueta Martí, de Pierrot, i El misterio de la calle Poniente, de Fernando Gómez) han rescatat la primera assassina mediàtica de Barcelona, digna competidora de Jack l’esbudellador. El mosso d’esquadra Marc Pastor, en la seva segona incursió en la narrativa, ha convertit aquest “mite de la ciutat”, de qui fa quatre anys li va costar trobar informació i que avui bull a internet, en una novel.la, La mala dona (La Magrana) –que va guanyar el premi Crims de Tinta–, centrada en la persecució d’aquesta assassina per dos policies.

Un ‘western’ barceloní
En el fons, encara que sembli xocant, es tracta d’un western. Cronològicament, només hi ha un petit lapse de temps entre les aventures de xèrifs i bandits a finals del segle XIX i els tirotejos de policies i gàngsters dels anys 20. I la Barcelona de pistolers i terroristes del 1912 queda just al mig. “El western és un gènere amb unes claus que es poden aplicar per narrar qualsevol història”, explica Pastor. Pistoles a la cintura, patrulles a cavall, visites al cap del poblat gitano del Morrot –això sí, prenen un cafè de mitjó, no fumen pas una pipa de la pau–, tavernes en un carrer de Balmes polsegós, un duel al sol… “Em vaig posar el vídeo La muerte tenía un precio abans d’escriure una escena”, explica l’autor.
No obstant, el regust local està garantit. “Avui no t’atraquen al carrer en català”, explica Pastor. Però en aquella Barcelona els xoriços parlaven en català. En un català que avui ja no existeix i que Pastor ha rescatat de les obres de Juli Vallmitjana. “Fins que vaig llegir La xava no vaig aconseguir trobar l’atmosfera”, confessa. Hi ha més d’un homenatge al novel.lista dels baixos fons i de la Barcelona gitana d’aquells temps.
La Barcelona del 1912, això sí, era increïblement moderna: “El casino més gran d’Europa, a l’Arrabassada, el Liceu, molta riquesa d’una banda i molta misèria de l’altra, amb gent que dormia a les tavernes, lladregots…”. L’entorn ideal perquè una alcavota trastocada robés nens per oferir-los a depravats de l’alta societat. I una ciutat amb la Setmana Tràgica recent, vigilada per una “policia política”, incapaç i corrupta, que no va fer res per evitar que l’assassina actués impunement durant anys, va intentar silenciar l’escàndol i mai va arribar a investigar els fets.
Amb la història explicada per altres, Pastor ha preferit inventar-se aquesta investigació que mai va emprendre la policia que dirigia Millán Astray (pare). Els policies protagonistes, Moisès Corvo i Juan Malsano, tenen fusta d’investigadors amb sèrie pròpia de novel.la negra. Però Pastor ha tallat d’arrel aquesta temptació. “Vull desmarcar-me, picotejar en altres gèneres, a més de la novel.la negra: aventura bèl.lica, ciència-ficció…”.
Una manera més de separar la vida professional de la literària, de no convertir-se per sempre en el policia que escriu novel.la de crims. Encara que no és tan difícil separar un món i un altre. Els personatges de Pastor, ell mateix membre de la policia científica, manifesten un notable interès pel rigor mortis, els senyals de descomposició, les taules de dissecció… ¿És potser una mica anacrònic aquest to CSI a la Barcelona del 1912? No, respon l’escriptor: “En aquell temps la policia científica estava en plena eclosió. Però els personatges parlen a partir de l’experiència de qui ha vist molts morts, no actuen com a Grishom”.

CARTA A MARC PASTOR I TOT AQUELL O AQUELLA QUE PUGUI LLEGIR AQUEST POST

•juny 16, 2008 • 3 comentaris

De casualitat trobo per Internet una pinzellada de la vida d’Enriqueta Martí fa uns mesos, em quedo bocabadat i emprenyat de no haver-me assabentat abans i ràpidament registro http://www.enriquetamarti.com. En registrar el domini no puc entendre com potser que a una ciutat com a Barcelona, amb els seus carrers antics i misteriosos, no s’hagi fet cap pel.lícula sobre aquesta dona. Des de petit he sentit parlar de Jack the Ripper de Londres i res de l?Enriqueta. Qualsevol diria que el que va fer era insignificant rspecte a Jack. Perquè aquest silenci?

Avui mateix m’assebento, per casualitat, que una novel.la amb el títol de LA MALA DONA ha guanyat un premi i que d’aquí uns dies es publica. Lllegeixo una entrevista al seu autor Marc Pastor, i sembla que ell també està sobtat per aquesta dona (“y me sorprendió que existiera una asesina en serie en Barcelona en una época convulsa en principios de siglo y no sé supiera nada.”)

Crec que ja és hora de que tothom sàpiga de l’exitència de l’ENRIQUETA! No és possible que hagi passat tants cops pel carrer de ponent (ara Joaquim Costa) i no sabés res d’aquesta dona.

Tinc moltes ganes de llegir aquesta novel.la. Tant de bo algun dia es facis rutes turístiques i a les guies de Barcelona es mencioni ENRIQUETA MARTÍ a l’igual que un no s’imagina Londres sense Jack the Ripper …

Potser al WWW.TIMEOUT.CAT podien parlar d’aquesta dona …

ENTREVISTA A MARC PASTOR A LA VANGUARDIA

•juny 16, 2008 • Feu un comentari

FONT: LA VANGUARDIA

“La novela negra barcelonesa vive un momento dulce”
El escritor y Mosso d’Esquadra ha ganado el premio Crims de Tinta por su novela ‘La mala dona’

7 votos 24 comentarios
Jesús Sancho | 12/05/2008 | Actualizada a las 01:29h
El escritor y criminólogo dels Mossos d’Esquadra , Marc Pastor, ha ganado recientemente el premio de novela negra Crims de Tinta por su obra La mala dona. La novela, que será publicada en junio por la editorial La Magrana, relata los crímenes que cometió la asesina en serie Enriqueta Martí en la Barcelona de principios del siglo XX.

Seguir leyendo noticia

El escritor Marc Pastor, autor de la obra ‘La mala dona’ / Jesús Sancho -La mala dona mezcla el género histórico con el negro pero también hay dosis de fantasía. ¿Cómo surgió la idea de escribir esta historia?
-Me enteré a través de la radio escuchando un programa de misterio por la noche. Hablaron sobre este caso y me sorprendió que existiera una asesina en serie en Barcelona en una época convulsa en principios de siglo y no sé supiera nada. Estaba a punto de acabar mi anterior novela, Montecristo, y pensé que la historia era interesante.

-¿Cómo ha ido el proceso de documentación?
-El proceso de documentación ha sido el más largo de la novela. Me gusta mucho la historia y empecé a buscar en libros, bibliotecas especializadas de aquella época, hemerotecas…extraje mucha documentación y me gustó mucho esta tarea porque soy investigador y era un poco como llevar una investigación de hace un siglo. También paseé muchas de las calles en las que sucedía la novela y estuve sumergiéndome en la época.

-¿Qué ha conseguido destapar de aquel período?
-En aquella época se mezclaba mucho la información y la opinión y si había un rumor se plasmaba en los medios y luego ya se desmentiría. Esto era costoso porque tenía que diseccionar la información y cuando tuve una base comencé la novela.

-¿Desde el punto de vista de un criminólogo se puede llegar a comprender un personaje como la Enriqueta Martí, la protagonista de la novela?
-También hay mucha leyenda sobre su historia. Es como nuestro Jack el Destripador pero en su versión femenina. La mayoría de psicópatas o asesinos en serie suelen ser hombres y en muy contadas ocasiones son mujeres. En el caso de la Enriqueta era una psicópata, una asesina en serie con todas de la ley. Era mala de nacimiento y todo lo que le puede venir es un agravante como el hecho de que en un principio vivió en una situación de pobreza aunque después tuvo dinero y distintos pisos por Barcelona a raíz de sus negocios.

-Otro de los personajes principales de La mala dona es el inspector Moisés Corvo. ¿Cómo era la policía de aquella época?
-Era completamente diferente a la actual. Es cierto que había gente con mucha voluntad y otra no tanto como pasa ahora pero los medios que tenían no eran los mismos que los de hoy en día y ahora también tenemos una mayor preparación.

-¿Cómo ha facilitado su aspecto profesional de investigador policial para escribir esta novela?
-Lo que más me ha gustado es aplicar los conocimientos de mi trabajo. A veces cuando leo novela negra falla un poco la investigación ya que se toca de forma de cliché y muy de película excepto algunos escritores que se documentan mucho en el tema investigación. Con esta novela también tenía la intención mostrar las dificultades que conlleva realizar una investigación. Además quería hacer una obra con tintes de western ya que los policías se comportan como vaqueros.

-¿Qué escenarios y ambientes de aquella época quedan en la Barcelona de hoy en día?
-La mayoría están desaparecidos. Es curioso como ha estado prácticamente ignorada o tapada una parte de la ciudad por la Barcelona moderna. Hay muchos escenarios que en la época estaban de moda y ahora están olvidados como el Casino de la Rabassada o El Xalet del Moro…

-¿La novela podría ser digna de una ruta por estos escenarios?
-Creo que sí. Todas las ciudades lo hacen. En Londres está la ruta del Jack el Destripador y también hay rutas de novela negra en Praga o en Edimburgo. Barcelona tiene un potencial enorme por descubrir y la novela negra barcelonesa vive un momento dulce.

-¿El lector qué se puede encontrar en La mala dona?
-Quiero que el lector disfrute con los personajes y que descubra una Barcelona que a lo mejor no conocía en aquel momento.

-¿Y qué dicen tus colegas de profesión?
-¡Disfrutan! Son los primeros fans.

-Ahora prepara una novela de terror…
-Estoy en fase de documentación. Tengo desarrollada la estructura pero todavía se tiene que construir.

LA MALA DONA

•juny 16, 2008 • 2 comentaris

font>

Aquest de dalt és el Marc Pastor i aquesta de sota, es la portada de la seva novel.la, LA MALA DONA:

Podeu visitar el web de Marc Pastor: http://www.montecristo.cat/

Hi ha una redirecció a http://cat.bloctum.com/edmond/ on he llegit que el llibre el publica LA MAGRANA aquest dijous, 19 de juny de 2008.

A http://cat.bloctum.com/edmond/2008/06/11/declaracions-en-exclusiva-denriqueta-marti/ podeu escoltar declaracions exclusives d’Enriqueta!

 

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.