UNA VAMPIRA AL RAVAL

Gràcies a la novel.la de Marc Pastor, La Mala Dona, els diaris de Barcelona, a l’igual que fa uns cent anys, tornen a parlar de la vampira del Raval, és a dir, Enriqueta Martí.

Aquest article es podia llegir avui a http://www.elperiodico.cat (per cert on fan referència a Internet ho he posat en cursiva … )

6/7/2008 Edición Impresa UN LLIBRE BASAT EN UN SUCCÉS QUE VA COMMOCIONAR BARCELONA

Una vampira al Raval

  1. El mosso Marc Pastor novel.la el cas d’Enriqueta Martí, que va assassinar desenes de nens a principis del segle passat
  2. ‘La mala dona’ va guanyar el premi Crims de Tinta
LITUS PEDRAGOSA
L’assassina Enriqueta Martí. Foto: LITUS PEDRAGOSA
ERNEST ALÓS
BARCELONA

Una psicòpata de llibre, Enriqueta Martí, va explotar sexualment, va assassinar i va descarnar per fabricar ungüents desenes, potser, de nens, alguns de pit, al Raval de principis del segle passat. La història de la vampira del carrer de Ponent, que havia caigut gairebé en l’oblit, ha tornat. Diversos llibres (El diario de Enriqueta Martí, de Pierrot, i El misterio de la calle Poniente, de Fernando Gómez) han rescatat la primera assassina mediàtica de Barcelona, digna competidora de Jack l’esbudellador. El mosso d’esquadra Marc Pastor, en la seva segona incursió en la narrativa, ha convertit aquest “mite de la ciutat”, de qui fa quatre anys li va costar trobar informació i que avui bull a internet, en una novel.la, La mala dona (La Magrana) –que va guanyar el premi Crims de Tinta–, centrada en la persecució d’aquesta assassina per dos policies.

Un ‘western’ barceloní
En el fons, encara que sembli xocant, es tracta d’un western. Cronològicament, només hi ha un petit lapse de temps entre les aventures de xèrifs i bandits a finals del segle XIX i els tirotejos de policies i gàngsters dels anys 20. I la Barcelona de pistolers i terroristes del 1912 queda just al mig. “El western és un gènere amb unes claus que es poden aplicar per narrar qualsevol història”, explica Pastor. Pistoles a la cintura, patrulles a cavall, visites al cap del poblat gitano del Morrot –això sí, prenen un cafè de mitjó, no fumen pas una pipa de la pau–, tavernes en un carrer de Balmes polsegós, un duel al sol… “Em vaig posar el vídeo La muerte tenía un precio abans d’escriure una escena”, explica l’autor.
No obstant, el regust local està garantit. “Avui no t’atraquen al carrer en català”, explica Pastor. Però en aquella Barcelona els xoriços parlaven en català. En un català que avui ja no existeix i que Pastor ha rescatat de les obres de Juli Vallmitjana. “Fins que vaig llegir La xava no vaig aconseguir trobar l’atmosfera”, confessa. Hi ha més d’un homenatge al novel.lista dels baixos fons i de la Barcelona gitana d’aquells temps.
La Barcelona del 1912, això sí, era increïblement moderna: “El casino més gran d’Europa, a l’Arrabassada, el Liceu, molta riquesa d’una banda i molta misèria de l’altra, amb gent que dormia a les tavernes, lladregots…”. L’entorn ideal perquè una alcavota trastocada robés nens per oferir-los a depravats de l’alta societat. I una ciutat amb la Setmana Tràgica recent, vigilada per una “policia política”, incapaç i corrupta, que no va fer res per evitar que l’assassina actués impunement durant anys, va intentar silenciar l’escàndol i mai va arribar a investigar els fets.
Amb la història explicada per altres, Pastor ha preferit inventar-se aquesta investigació que mai va emprendre la policia que dirigia Millán Astray (pare). Els policies protagonistes, Moisès Corvo i Juan Malsano, tenen fusta d’investigadors amb sèrie pròpia de novel.la negra. Però Pastor ha tallat d’arrel aquesta temptació. “Vull desmarcar-me, picotejar en altres gèneres, a més de la novel.la negra: aventura bèl.lica, ciència-ficció…”.
Una manera més de separar la vida professional de la literària, de no convertir-se per sempre en el policia que escriu novel.la de crims. Encara que no és tan difícil separar un món i un altre. Els personatges de Pastor, ell mateix membre de la policia científica, manifesten un notable interès pel rigor mortis, els senyals de descomposició, les taules de dissecció… ¿És potser una mica anacrònic aquest to CSI a la Barcelona del 1912? No, respon l’escriptor: “En aquell temps la policia científica estava en plena eclosió. Però els personatges parlen a partir de l’experiència de qui ha vist molts morts, no actuen com a Grishom”.

Anuncis

~ per enriquetamarti a Juliol 6, 2008.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: